El dibuix per els nens i les nenes

El dibuix es la representació gràfica d’un objecte real o una idea abstracta.

Que aporta el dibuix als nens?
Quan estimulem als nens a dibuixar, els estem ajudant a tenir més confiança en sí mateixos, afavorint la seva grafomotricitat, escriptura, lectura, expressió, comunicació, creativitat, percepció, emoció, intel·ligència, psicomotricitat... Habilitats importants que s’aconsegueixen amb la pràctica habitual.

Com estimular al nen a dibuixar?

El dibuix ha de ser expressat amb llibertat i no com una obligació. A les primeres edats dels infants, el dibuix surt de dins del nen, i és aconsellable respectar-ho, tractant de no corregir-los-les, ni imposar regles, per que puguin expressar-se lliurement amb espontaneïtat i naturalitat.

Una bona forma per estimular al nen a dibuixar és creant un espai, un racó per penjar els seus dibuixos preferits. Així, quan vinguin els amics i familiars, podran "visitar" l’exposició. El racó pot ser un quadre de suro, una porta del armari de la habitació, les rajoles de la cuina o del bany....

Quan existeix un interès especial del nen per el dibuix se’l pot oferir diferents materials per a la seva pròpia experimentació i orientar en algunes tècniques adequades a la seva edat per el perfeccionament de la grafia de les idees que el nen vulgui plasmar en el paper.

El dibuix és un autèntic llenguatge per als nens/es, sent casi sempre, "el seu primer gran tresor expressiu", la seva primera gran obra representativa que explica les seves idees, ens parla de, allò que el nen sent, pensa, desitja, inquieta, li fa estar alegre o trist. 

Etapes i evolució detallada del dibuix amb els infants i els nens/es
Als 18 mesos. El nen farà garavats sense sentit i desordenats, sense cap finalitat representativa; es un joc purament gestual i no requereix l’atenció de la vista, per lo que es freqüent que el nen/a mira cap un altre costat, però es divertirà molt al descobrir el mon dels colors i els traços. Mostrarà a tothom el que ha fet i serà important que el públic li contesti positivament.

Als 2 anys d’edat. El garavato passarà a ser més controlat i ja tindrà un altre sentit per el nen, que passarà a notar que existeix una relació entre els garavats i el moviment de la seva mà. L’experimentació predominarà sobre la expressió.

Als 30 mesos d’edat, Els seus traços, ja són una mica més firmes, no sortiran de la fulla. El nen tindrà una millor coordinació i es quan apareixerà el dibuix simbòlic. Cada garavato o dibuix que aconsegueixi fer tindrà un nom i un sentit per ell com a cosa real. Un quadrat per ell pot representar una casa; un cercle, aunque mal fet, pot simbolitzar una cara, un sol o un altra cosa... ho descriurà als demés i esperarà que ho entenguin. Només hi ha plaer en la representació, no hi ha autocrítica. És bo animar-los a traçar.

A partir dels 3 o 4 anys, el dibuix del nen se apropa més a la realitat, i sentirà especial interès en dibuixar al seu pare, la seva mare, o el seu amic, germà... o alguna altre figura humana, que acostumen a ser rodones amb forma de patates, amb braços i cames. Els personatges i diferents elements es diferencien per petitíssims detalls (són les primeres formes bàsiques de dibuix anomenades capgrossos). No dibuixaran els objectes en si mateixos, si no, la seva representació, amb intencionalitat d’elaborar-ne un vocabulari gràfic de esquemes de valor representatiu amb nom; dibuixats d’una forma desordenada sense una relació d’escala. Els motius més representats seran: el sol, cases, arbres, núvols, ocells, flors, cotxes, avions... .El ús de cada color tindrà un significat per ells i mostraren preferència por alguns colors. Esta és una etapa pre-esquemàtica, en la que comencen a controlar els moviments i les formes, i explicaran apassionadament el representat.

Als 5 anys, l’esquema bàsic es modifica i comença a dibuixar detalls en els seus personatges, roba, objectes... i utilitzar els colors més adequadament.

Dels 6 als 9 anys, entren en una etapa esquemàtica, en la que la línea de base del dibuix és fonamental, el us del color serà variat i, els dibuixos tindran més detalls de distinció, com la mà amb els cinc dits, orelles, diferents formes de cabells, persones assentades, etc. També dibuixarà paisatges, flors en el camp, fruites en els arbres... i tot el que es proposi; desenvolupant un concepte definit de la forma amb símbols i detalls descriptius, amb composicions organitzades i, inclòs intenció de representar el volum de les coses, com oferir una visió de les dues façanes d’una casa.

Dels 9 als 11 anys, comença una etapa de principi del realisme en que les formes encara són un tant simbòliques, però els dibuixos ja no són tant espontanis. Es caracteritza per la flexibilització del esquema de la figura humana, la clara identificació del sexe, els detalls i l’evolució del espai.

Dels 11 als 13 anys comença una etapa seudonaturista que es caracteritza per la recerca de la profunditat i proporcions, el raonament, l’autocrítica... i comença a voler fer dibuixos d’adult, i fer dibuixos fidels a la realitat. Neix el sentit crític i descobreix la seva pròpia insuficiència creativa. És una etapa en la que molts adults es queden.

Dels 13 als 16 anys es una etapa de Decisió en que l’ interès i, una bona direcció, és la clau per avançar en la matèria d’expressió visual. Un bon moment per dibuixar recreant-se en les grans obres del art, imitant formes i estils artístics, perfeccionant les diferents tècniques artístiques; per apreciar, comprendre i, poder desenvolupar la individualitat, l’originalitat i la capacitat inventiva, i aconseguint dibuixos de valors expressius autònoms, i aconseguir que d’adults no tinguin problemes de bloqueix a l’hora de representar una idea mitjançant unes línees, un dibuix. 

A partir dels 16 anys si ha hagut un interès i una bona direcció, això ens ajudarà a representar idees visualment sense dificultat i, i també servirà pera vehicular i potenciar voluntats de tècniques específiques d’aplicació en diferents camps d’interès: il·lustració, disseny gràfic, disseny industrial, arquitectura, 3D, dibuixos animats, color, estampats, pintura, dibuix, graffity, còmic...

En la infància el dibuix es un impuls estètic, natural e instintiu, i en l’adolescència les facultats lògiques donant tendència a suprimir a les anteriors, per començar en molt casos un refredament, una desil·lusió o frustració davant el dibuix, només els millor dotats i els que reben una educació artística particular avancen en aquesta disciplina.

Fonts:
http://dibujoinfantil5.wordpress.com/
http://www.guiainfantil.com/educacion/dibujoInfantil/interpretacion.htm
http://es.slideshare.net/ARTUROPERRONEGRO/el-dibujo-infantil-2830703